Aprendre a parlar amb les plantes: 10 - Brossura

«Orriols mostra l’estructura, la forma i les relacions dels diferents personatges gràcies a la minuciosa capacitat de fixar amb paraules la fugacitat i l’imprevist de les circumstàncies quotidianes.» – Ponç Puigdevall, El País «Tothom hauria de debutar amb la seva maduresa narrativa i estilística.» – Tina Vallès «Hi ha un treball important de les emocions, dels sentiments, defugint qualsevol mena d’excés, tot molt contingut però amb una intensitat molt bona.» – Màrius Serra, Lecturàlia, El matí de Catalunya Ràdio «Orriols va construint unes atmosferes en les quals els personatges viuen les seves renúncies envoltats de cotó fluix.» – Julià Guillamon, Cultura/s, La Vanguardia «Una prosa breu, concisa, treballada, continguda, que prova de quedar-se només amb l’essencial.» –Xavier Serrahima, Nació Digital «Examen sensible, lúcid i implacable d’uns universos socials i les seves crisis.» – Maite Martí, Sonograma Magazine «Quan acabem la lectura, tenim una gratificant sensació de plenitud; com quan, després de la representació en un escenari, triguem a reaccionar o ens és difícil respondre amb els nostres aplaudiments.» – Ramona Pérez, Ara Balears «La màgia no rau tant en el que s’hi explica, sinó en com s’explica. És la força de la paraula: pròpiament literatura.» – Mònica López Bages, La guia de Reus «La quotidianitat es presenta així com l’escenari d’un gran teatre on els individus, homes i dones, es representen amagats rere una màscara, que Orriols farà caure per indagar en el conflicte que aquesta amaga.» – Librújula «Una atmosfera molt intimista mitjançant una prosa concisa que es nota molt treballada per tal de quedar-se només amb les paraules essencials, aquelles que fan falta per fer viure al lector o lectora les experiències, sentiments i emocions dels seus personatges.» – Gemma Serra Burguès, Biblioteca d’Avinyó «Marta Orriols mira i explica el que l’envolta. Íntima, pacient i subtil. Les paraules justes, de narració ferma i segura, Orriols crea un petit univers que intenta explorar la humanitat d’uns personatges que intenten trobar un espai i entendre el per què detot plegat.» – Emma Severin, BCNCultura.cat «Tendríssima! Literatura amb la cal·ligrafia ben feta que ens entreté i ens fa pensar.» – Biel Mesquida, Diari de Mallorca «En la línia d’escriptores com Margaret Atwood, Alice Munro i FlanneryO’Connor, on allò que importa són els petits gestos.» – Verónica Marín, Vogue «L’autora maneja la prosa narrativa com un xilòfon: n’extreu sons suggeridors a base de cops, més o menys forts, que ressonen.» – Marc Carrera i Ignasi Franch, Crític «Una radiografia d’allò més íntim que succeeix quan tanquem la porta de casa.» – Fe Fernández Villaret, L’Espolsada Llibres «Tan delicada, tan elegant, tan senzilla.» – Olívia Pascual, L’Aranya Llibreria

Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975), historiadora de l’art de formació, viu i treballa a Barcelona i té dos fills. En el camp de l’escriptura ha estudiat guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És autora del blog No puc dormir, treballa puntualment com a lectora editorial i ha participat en l'edició del llibre Objeto de amor, d'Edna O'Brien, encarregant-se de la tria de contes que configuren el volum. Ha col·laborat al diari digital de cultura Núvol i en l'actualitat la podreu llegir al magazine cultural Catorze.cat, on publica crítiques i ressenyes literàries i culturals. Amb el seu primer llibre, Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), va aconseguir un notable èxit de crítica i públic. Els seus textos retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional.